Llibres a la Llibertad per Sant Jordi

Formigueig de gent. Els llibreters aconsellen als clients. Alguns ja saben el que volen. Les parelles han comprat o compraran la rosa. Altres, fidels als records i la tradició, també. Sobre Girona engalanada plana la primavera i l'olor dels temps de flors amb. El llibre és cultura i també és llibertat. Enlloc un marc tan adient com la Rambla de la Llibertat Gironina. 

Girona m'enamora

Trobada de Urban Sketchers de Girona i Vic

El cul de la lleona és parada obligada pels turistes que s'ho miren amb incredulitat. Alguns visitants besen la pedra amb fe, a vegades amb un somriure. Identificació col·lectiva i orgull, encara que escatològic, pels gironins.

La pujada de Sant Feliu era l'entrada de la ciutat vella, encara conserva algunes botigues. És espai de trànsit que ve de Ballesteries i camí a la zona històrica. La reconversió urbanística l'han convertit en descans visual i recer que convida a la trobada i conversa.

Les façanes de l'Onyar, una de les primeres rehabilitacions de barris populars i exemple d'actuació dels nous ajuntaments democràtics. Ha esdevingut un símbol i una postal emblemàtica gironina. El Tamboret de la Reina és un balcó privilegiat.

El Palau del General, l'Ajuntament, la Cúria, el Teatre Municipal. Tot reunit en aquesta petita plaça porxada. Acull totes les celebracions emblemàtiques. El dibuixant és testimoni i cronista en directe, d'una manifestació stop desnonaments vigilada a prop per la policia.

La casa d'Arístides Maillol / Banyuls de la Marenda

"Aquestes idees arcaiques, gregues, foren la gran novetat que Maillol aportà en el corrent de l'escultura moderna. El que s'ha d'estimar dels antics no és pas la seva antigor; és la seva permanent, renovada novetat, que deuen a la naturalesa i a la raó, que en la naturalesa descobreixen." 

          Josep Pla. «Arístides Maillol, escultor» dins Homenots, 3a sèrie. OC XXI, 19

L'artista i la model reposen junts per sempre en l'escenari d'apassionades sessions per trobar la bellesa, la perfecció de les formes, sublimar la figura humana... L'artista d'aspecte venerable i Dina, la jove russa de 15 anys que et presentà Renoir, han esdevingut una relació simbòlica, sers immortals, com Déus sense edat. Els acompanyen les mateixes vinyes centenàries, la llum, l'olor de mar, les tramuntanades, el ramat de cabres i el pastor que ha sobreviscut al turisme. Encara semblen vives les acalorades discussions amb Matisse i Derain, que sojornen a Cotlliure. La comprensió immensa de Clotilde, la teva dona, que ja ha parat la taula per dinar...

De tornada a Banyuls, en aquest tarda quasi primaveral de finals de febrer, la veïna, velleta i arrugada, amb barret i cistellet, cull flors d'un rostoll per portar-vos un ram d'homenatge.

El mercadal de Vic

               Vic, 24 de gener del 2015

Folgueroles. L'olor de Verdaguer

Sentir el batec de Figueres

"Amigos" de Ripoll / Urban Sketching

Encara resonen els xerrics dels carros i carretes, algun bram dels matxos i el remugar dels bous. Renecs dels traginers imposen ordre i marquen les arribades i sortides a la porta del Amics que es constant tot lo dia. La fonda és a la carretera de Vallfogona, quasi a la sortida de Ripoll, a l'antic camí ral direcció Olot. L'olla del brou, des de la matinada, bull sense parar. Les cassoles fan la xup xup. Corre el 1924. Aquest any s'han traslladat a prop de l'estació de tren i ja han pagat contribució a l'ajuntament, Temps ha, però, que és una taverna i abaceria. També venen ultramarins, oli i vi a granel. Els Amics és testimoni de la dictadura de Primo de Rivera, de les restriccions del catalanisme a Ripoll. Encara passarà una altre dictadura, més ferotge i llarga que els obliga a canviar el nom. Viurà una altre etapa amb la mare i l'impuls i energia de les germanes Rubio. Assedegaran els joves de tot el Ripollès que freqüenten el Marabú a ballar. Berenars, sopars i ressopons. Fins altes hores de la nit. Aquí es comenten les manyagues consentides, fracassos amorosos i les intencions de matrimoni. Un mossèn viu al primer pis. A trenc d'alba la Lola ja cuina els peus de porc, cap i pota, estofat... Males veus deien que només dormia una estona a la cuina. Ara viu una nova etapa, en Joan i la Marina, que a més són els meus fills, fa més d'un any, que regenten el negoci. Ell és molt bon cuiner, ella una excel·lent venedora i s'ocupa de la sala. Són conscients que són hereus, quasi, d'una institució i són fidels a l'esperit dels personatges ripollesos més populars que han estat clients de la casa. Els han posat a les parets, perquè siguin testimonis de que als Amigos es continua oferint els plats de sempre. Ara amb noves formes i adaptats als gustos i costums amb les que ens trobem a gust. Els Amigos és el lloc on esmorzo des de fa anys. Sempre a la mateixa taula des de la que he fet aquest dibuix.