divendres, 16 de setembre de 2016

Claustre del Monestir de Sant Joan de les Abadesses

El claustre major del monestir, d’estil gòtic català, va ser construït a partir de l’any 1448 per encàrrec de l’abat Pere de Montcorb. Va substituir-ne un, d’estil romànic, que havia quedat malmès a causa d’un terratrèmol esdevingut vint anys abans.



La seva forma trapezoïdal és motivada per la necessària adaptació a les dependències monàstiques situades al seu voltant. 


És una construcció simple, formada per ampits, columnes de pedra nummulítica de Girona, capitells i arcs, elements tots ells idèntics, que aguanten un embigat de fusta damunt el qual s’hi disposa la coberta.


A l'angle nord es conserven unes arcades romàniques de l'antiga Sala Capitular del monestir. Una interessant contraposició d'estil romànic i gòtic.


Té les característiques pròpies d’altres construccions catalanes de l’època i és de nobles i esveltes proporcions.




divendres, 2 de setembre de 2016

Bany a Pals. Crònica

El socorrista passa volant amb el seus estris. Els jubilats suquen els peus al mar per retornar d'immediat al sillonet. Recorregut de senyores amb pamela xiuxejant confidències. Passen viatgers amb motxilles i sabates penjades en direcció qui sap a on. De tant en tant una deessa sortida com d'un fresc cretenc et deixa embadalit.

La senyora ros platejat, arrogant i autoritària, clienta francesa de l'hotel, indica al cambrer la situació i orientació exacte de les pesades gandules que ha carretejat per mitja platja. Tot seguit arriba el marit, vell i encarcarat a prendre possessió de la treballada possessió. Després es fan servir un refresc, per ells i els nets, amb una indignació generalitzada.

Han arribat l'Albaro, la Carla, en Felipe amb tota una colla de nens mal criats. Anuncien que ara bajan els Aguirres  (Si arriba l'Esperança em moro!). Banyadors a la última, ulleres brillants de coloraines, tovallola de Accionista del Santander. La nombrosa tertúlia s'anima i entre els grans, els nanos i el gos envaeixen els veïns que els miren malament.
El Sol no té pietat amb uns anglesos acabats d'arribar que ja comencen a agafar coloret i demà estaran com cuits a la brasa de Can Padrès. Han desplegat tota la col·lecció de gadgets de plàstic per un infant blanc com la mantega, que protegeixen sota el para-sol acabat d'estrenar.
Fa tramuntaneta. Els paddel surf remen i remen incansablement i els surfers ballen sense defallir. El veí, expert en navegar, l'hi ha costat, però ha entrat el catamarà a l'aigua i ara fuig a tota velocitat.

Coco rico de la Habana, el senyor dels cocos, talment com una aparició, crida l'atenció dels més petits que si acosten. La mateixa roba, galleda, trompeta, bromes, tot exactament igual com fa anys i panys. Realment, és l'únic que es conserva igual!
La calma i benestar de primera hora ha deixat pas a una calda i tragí atabaladors. És hora de plegar el meu para-sol, sillonet, llibreta i colors i correr a fer una dutxa i buscar la fresca del pati.