dijous, 27 d’abril de 2017

El Barri del Remei de Vic. Sketching

Pont fou construït el 1274, l'actual data del segle XIV. Creua el riu Mèder i era l’entrada a la ciutat des de Barcelona. Portava fins al nucli emmurallat passant pel carrer de Sant Pere.



L'església del Remei era un convent extramurs on es van establir els franciscans a partir de 1685. Era un conjunt d'edificacions monàstiques, de les quals, després de la total destrucció a l'última guerra incivil, només queda el testimoni d'una arcada del claustre. La dedicació de l'església a la Mare de Déu del Remei, donà nom al barri que ha acollit x gran part de les persones immigrades durant les acaballes del segle XX i principis del XXI a la ciutat.


Algun negoci de restauració obert no fa gaire, apunta a la revitalització comercial i cultural de l'entorn. Entre l'església i el pont, s'han rehabilitat, també, diverses vivendes. S'endevina la recuperació d'aquelles relacions personals més intenses, de vida senzilla i complicitat amb els veïns. Després de dibuixar, i per casualitat, al pedrís de l'entrada d'una casa, amb cadires tretes al carrer, he pogut gaudir d'una cervesa i un pica-pica juntament amb uns sketchers de Vic.






dilluns, 3 d’abril de 2017

Muntsa, la model

El seu immens cos està proporcionat a la seva gran professionalitat com a model. Sessió de dibuix d'una intensitat esgotadora a Sant Lluc. Apunts de cinc a deu minuts. Homenatge als Fórmula 1 de posar. Especialment a en Jordi Griset, mestre i exemple, també a Flàvia Chini, Paolo Gingolani, Júlia Sinusia, Julieta Dentone...  Sempre un plaer treballar amb ells.


...indagar alguna cosa amagada en la model per  descobrir la seva ànima. (Àngel Quintana)

Els models han estat subjecte d'estudi i han deixat empremtes a través de la història de l'art. Les imatges han perdurat, les teles i escultures  s'han convertit en icones. Les models, però, han estat oblidades. (A history of erotic photography. Editorial Taschen)

El model viu resulta indispensable per a donar vida a l'obra d’art, per a fer que el cor bategui. Això els converteix en un gran sacerdot de la bellesa i transforma l’espectador en voyeur. (Jean August  Dominique Ingres)




-No accediré a posar per a tu com l'altre dia -va continuar ella amb un aire lleugerament melancòlic- no hi accediré mai més perquè quan pintes els teus ulls no em diuen res. Deixes de pensar en mi encara que m'estiguis mirant. (L'obra mestra desconeguda. Honoré de Balzac)



On es reconeix la bellesa no hi ha amor ni desig, encara que es digui que n’hi ha. Només hi ha fascinació per el cos. (Imma Merino. Culturas. La vanguardia)