dijous, 10 de novembre de 2016

Les sabates de la model

La model és la musa que els artistes estimem i necessitem. Ens ofereix generosament el cos. La seva nuesa és analitzada i copiada amb avidesa per estudiants plens de somnis o artistes més o menys experimentats en busca de la bellesa. Ens regala intimitat i sentiments. Ens ofereix, a més, la personalitat pròpia o simulada, una interpretació quasi teatral o, vés a saber, un exercici com de ballet. Un silenci absolut presideix les trobades, només se sent l'esgarip del llapis fregant el paper. Com en una contesa a mort, sintetitzes, fixes proporcions i copses el moviment per, tot plegat, convertir-lo en una sola línia que intenta caminar cap a la perfecció.



Per falta de concentració, deixadesa, poca habilitat o potser per haver-se llevat per la mala espona, a vegades, el cos esdevé un discurs sense sentit. Aleshores, com un acte d'impotència, de menyspreu, de protesta o de ràbia, no ho sabria dir, el calçat de la model, impassible al peu de la tarima, agafa un protagonisme inesperat.