dimarts, 6 de novembre del 2018

L'hostal del Sol




Pel coll de Santigosa hi passava en direcció a Olot l'antic camí ral. Ara hi passa una carretera plena de revolts. Tenia un gran trànsit cap a Girona. Esdevingué un escenari famós de carreres de bicicletes, ral·lis i trials. Noves vies de comunicació l'han condemnat a l'ostracisme. Entre faigs i pinedes, xais i vaques que pasturen,la carretera s'enfila fins el pi de la collada, un dels punts emblemàtics, fita de cicloturistes i un paradís per als boletaires. Fins al pont del Planàs o la creu dels afusellats és una caminada sovintejada per molts vilatans. Just deixar la vila de Sant Joan hi ha l'Hostal del Sol. Ara, tancat i barrat, sento, en passar-hi, una certa nostàlgia d'en Ton i del senyor Planas amb el seu barret, cosins, que feien tertúlia asseguts al pedrís, i d'en Joan que trastejava a l'hort, i d'en Pere sempre jugant a pilota, i de les gallines que es movien en llibertat al mig de la carretera. A la cuina, l'Enriqueta conspirava amb la Rosa de ca la Reina de trifulgues de família. La Soledad de can Ramon de la Pera passava amunt i avall, rutinàriament cada matí, a cavall de la burra amb els sarrons plens de lleteres. A vegades se li feia tard i tornava a plena nit... i en Fontfreda, i els de can Mau, i els de les Feixes, i els del Colomer... L'autocar de la Teisa, que en Descals, impertorbable, menava, ple de gent fins i tot al sostre, amb les maletes i paquets, xericava amargament als canvis de marxa. 


M'haureu de perdonar però he intentat dibuixar-ho. Molts matins quan hi passo amb bicicleta fent la meva recuperació ho recordo i m'hi recreo.




5 comentaris:

  1. Ets un poeta Jordi.
    És un delit rebre els teus escassos relats, juntament amb aquestes anotacions gràfiques, dignes de ser enquadernades en una publicació menys efímera que el blog.
    Ja trobava a faltar les teves aportacions.
    Una forta abraçada.

    ResponElimina
  2. En Ramon Cotrina em diu: El meu comentari no té massa mèrit atès que sóc un fan del teus dibuixos i aquarel·les. Encara que l'Hostal del Sol acolorit sigui millor, a mi m'agrada més l'Hostal blanc. Hi sento batre realment el Sol.

    ResponElimina
  3. El pas del temps no ha estat generós amb aquest racó que ara tots mirem amb molta nostàlgia. Fins i tot enyoro els gats prenent el sol damunt de les galledes ferrades, endormiscats davant la curiositat dels que hi passejàvem.
    Felicitats! Per l’escrit i els dibuixos.

    ResponElimina