El Camp de Ribesaltes, fou construït el 1935. Estava format per 150
grans barraques que servien d'habitacle. Van ser-hi internades famílies
separant els seus membres: homes, dones i nens. D'una capacitat de 18.000
persones, el camp va arribar a acollir 21.000 detinguts: espanyols, gitanos,
indigents, opositors polítics i enemics, també15.000 refugiats catalans.
Durant el règim de Vichy fou camp d'instrucció de les tropes de la
wehrmacht i alhora reuní 1.700 jueus detinguts a la zona lliure en espera de
trànsit cap a Drancy. Entre 1962 i 1964, que va tancar, van passar pel camp
prop de 22.000 presoners, d'ells, 8000 harkis durant la guerra d'Argèlia.
Mentre
dibuixava, en una tarda freda de febrer, vaig tastar, amb l'ànima encongida i
la fredor que m'anava amarant, un paisatge desolat de barracons pràcticament
derruïts. Uns visitants escadussers amb la bandera republicana no em van
distreure d'un entorn apocalíptic i del record del patiment sofert per tantes
persones i que, com un rosec a la consciència, encara continua en altres llocs.
Un silenci respectuós sobrevolava el camp, mentre es feia fosc, com si fos un homenatge
a tanta gent que va perdre-ho tot, fins la vida.
M'havia
informat i de casa portava apunts dibuixats. Aquest és el resultat:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada