El mercat de Sant Joan de les Abadesses

Bust-homenatge a Ramon Cotrina. Making off

En Ramon Cotrina és fill de Sant Joan de les Abadesses, estudià teologia al seminari de Vic i amplià estudis a Alemania i a la Pontificia Universitat Gregoriana de Roma. Fou capellà de Manresa i Castellterçol. Dirigí el Col·legi de Sant Miquel de Vic i fou professor del seminari. Desvinculat de la seva condició eclesiàstica, juntament amb Ricard Torrents, fundà l'Escola Universitària de Mestres d'Osona, embrió de la futura Universitat de Vic i també la seva editorial Eumo. Després dirigí el Laboratori de Sociologia de l'Institut Catòlic d'Estudis Socials de Barcelona i qui sap quantes coses més que no sabem, perquè és molt reservat. Només sé que passa de puntetes per la seva feina malgrat tingui una simplicitat, bellesa, armonia i elegància extraordinàries.

La seva narració "Retaule de Pols", que ara, quasi amb quaranta anys de retard, ha estat editada, va obtenir el primer premi de prosa a la Novena Festa de Cultura Popular Pompeu Fabra, celebrada per Òmnium Cultural a Vic, l'any 1977. Més coses que ha fet: Traduit Borchert, Brecht i kafka de l'alemany, Quoist del francés i Rodari de l'italià. És també, biògraf de Prat de la Riba.

Amb en Ramon Cotrina i el seu inseperable company Josep Esteve, orgullosos de ser santjoanins practicants, varem bastir complicitats i una sincera amistat, quasi gremial, per culpa de les arts gràfiques. Estetes com eren, foren uns clients incondicionals que vaig afillar-me a l'estudi de disseny gràfic. Estaven absolutament orgullosos de la seva doble militància: santjoanins i activistes culturals, mestres de la paraula i l'Esteve dibuixant ocasional excepcional. Això ens va portar a col·laborar en molts projectes, incondicionalment, desinteressadament, durant molt anys... potser des d'aquells dies que iniciaven l'ofici de poeta. Quan estaven cicloestilant l’antologia dels set poetes Estudiants de Vic juntament amb Josep Maria Riubrogent, Josep Grau, Josep Junyent, Segimon Serrallonga i Antoni Pous amb el pròleg de Carles Riba i que el superiors del seminari varen prohibir per por de que l'escurçó del catalanisme niués al seminari. Va ser un inici brillant, combatiu i espectacular en la trajectòria d'aquells joves escriptors. Una lliçó de valentia i fidelitat a Catalunya. Aquesta mateixa fidelitat cap a la seva gent de Sant Joan. La Vila ho ha volgut recordar per sempre en el bell claustre renaixentista, reproducció exacta de l'Anunciació de Fra Angèlic, amb un bust d'homenatge. Cada dia, quant els nois entrin a l'institut-escola podran pendre exemple com cal estimar les persones, la llengua i la Pàtria.


Aquesta petita col·lecció de fotos és un reportatge de la realització del monument. Desde la maqueta fins a la implantació. La pedra és de la pedrera de Can Camps al peu de la Serra Cavallera, treballada i polida per Roc Wall by Rustey. El tall d'acer corten i la implantació ha estat obra de Serralleria Llamas. El disseny del conjunt vaig fer-lo amb l'assessoria d'en Ramon Vila i en Francesc Fajula.

Rellotge de sol a l'església de Sant Pol

Ja fa temps que les campanes donen vida al campanar de Sant Pol. Ara se li ha afegit un nou element: un rellotge de sol. És un rellotge de magnífica factura, de pedra molt ben tallada i daurada com si el mateix sol l'hagués pintat. Té una forma de línia elegant i molt ben dibuixada. La mateixa numeració i els signes que marquen els solsticis i equinoccis, vesteixen finament la pedra. És com si el campanar s'hagués mudat.

Potser preguntareu: per què un rellotge de sol si ara podem consultar amb tota facilitat l'hora exacta? Calia? La resposta és: no era necessari com a rellotge, però sí com a recordatori, com a recuperació d'un tros de la nostra història. Durant anys un rellotge de sol va presidir la façana de migdia d'aquest campanar, i els nostres avantpassats comptaven el temps per l'ombra que feia l'agulla d'acer (en deien gnom o gnòmon). Aquest rellotge, doncs, vol ser un homenatge a tots els ulls que es van alçar, durant segles, per saber si era hora de plegar o d'anar a la feina, si faltava gaire perquè arribés la persona estimada, per adonar-se que feia tard al a cita...

Tots els rellotges duien una llegenda de caire moral, perquè la gent pensés que la vida és breu, que és inevitable l'hora del traspàs, que cal aprofitar el temps. Eren normalment en llatí, costum que ha perdurat des de l'edat medieval. Aquest nostre rellotge també en conté una: "Tempus omnia revelat" (el temps tot ho revela), és a dir que si vols que una cosa no se sàpiga, no la facis, perquè tard o d'hora el temps ho descobrirà.

És un enriquiment artístic de la vila i, tal com hem dit, un homenatge als nostres avantpassats.

El marbre emprat ha estat extret de les pedreres de la Sénia. Una roca calcària recristalizada de gra fi i color crema rosat. Francesc Clarà va fer el càlcul, Jordi Canelles el disseny gràfic, Ramon Vila va tenir la iniciativa, Ramon Cotrina va escriure la ressenya de justificació i llegenda, Marbres Facundo va tallar el marbre i la Serralleria Llamas realitzà l'estructura i muntatge d’acer corten. Té unes dimensions de 230x150 cm i pesa quasi 300 kilos.

Pou de l'abat Pere de Soler

És en un pou que bastia d'aigua el Palau de l'Abadia de Sant Joan de les Abadesses. Està situat a la part frontal de l'edifici, quasi davant de la porta principal. Fou construït a l'època de l'abat Pere de Soler a principis del segle XIII. És un exponent magnífic d'enginyeria civil. Estava documentat excavat per Puig i Cadafalch a principis del segle XX. Aquest estiu passat, per iniciativa d'en Ramon Vila va ser rescatat de l'oblit. Devia tapar-se al'entrar en desús qui sap els anys. Es van treure més de 10 metres de runa. S'ha aixecat del nivell de terra amb pedra sortida de la mateixa excavació. La boca superior s'ha protegit amb una reixa acabada amb uns dibuixos dissenyats a partir d'un ocell procedent del Drap de les bruixes, teixit hispano-àrab del s XII de Sant Joan, que es conserva al Museu Episcopal de Vic. Està tallat amb làser en acer corten.

El mercat de Sant Feliu de Guíxols

Portlligat. Àpat

La llum de tarda cau mandrosa a Portlligat. La mar està podrida. Els darrers turistes baden i fan fotos. Al capdavall del moll l'Isca, fa endreça i amarra la barca, en Fredo ja té les brases a punt i en Rafel, mestre de cerimònies incansable, tragina una caixa de sardines. Són amics i pescadors mediàtics, avui mateix s'ha  gravat un reportatge d'una televisió i han fet un suquet que ara serveix d'aperitiu. En Quelet tira al volantí i treu un llobarro de més de tres quilos.

Han portat de casa sardines en escabetx i anxoves adobades de l'Elàdia. La Sílvia i el Nen no tenen cap consideració amb els tomàquets montserrat i la ceba de Figueres. La cullera s'aguanta dreta a l'espès allioli fet amb dues cabeces d'alls. Els pescadors aporten la organització, marquen el temps i tenen la paraula. Utilitzen l'article salat amb naturalitat, les a del present del verb es converteix en i. En Rafel ja "porti" les cloïsses amb salsa a sa taula. Ens en llapem els dits. El capvespre a la badia ofereix un escenari extraordinari amb l'illa de Portlligat i Sa Farnera de fons. Un estat de pau i una reculada en el temps. La nit i el sopar avancen. S'acaba cantant entre bromes i rialles.

A l'esquena, una mica lluny, darrera els vidres, sembla que Gala mira encuriosida i desconfiada els intrusos. Si despertem el "geni il·luminat" ens enviarà, per tal d'aviar els indesitjables, la majordoma malcarada a escridassar-nos com un gos. Mentre tant, gaudim d'un entorn i una companyia privilegiada.

Llibres a la Llibertad per Sant Jordi

Formigueig de gent. Els llibreters aconsellen als clients. Alguns ja saben el que volen. Les parelles han comprat o compraran la rosa. Altres, fidels als records i la tradició, també. Sobre Girona engalanada plana la primavera i l'olor dels temps de flors amb. El llibre és cultura i també és llibertat. Enlloc un marc tan adient com la Rambla de la Llibertat Gironina.