dimarts, 10 de maig de 2016

Bust-homenatge a Ramon Cotrina. Making off


En Ramon Cotrina és fill de Sant Joan de les Abadesses, estudià teologia al seminari de Vic i amplià estudis a Alemania i a la Pontificia Universitat Gregoriana de Roma. Fou capellà de Manresa i Castellterçol. Dirigí el Col·legi de Sant Miquel de Vic i fou professor del seminari. Desvinculat de la seva condició eclesiàstica, juntament amb Ricard Torrents, fundà l'Escola Universitària de Mestres d'Osona, embrió de la futura Universitat de Vic i també la seva editorial Eumo. Després dirigí el Laboratori de Sociologia de l'Institut Catòlic d'Estudis Socials de Barcelona i qui sap quantes coses més que no sabem, perquè és molt reservat. Només sé que passa de puntetes per la seva feina malgrat tingui una simplicitat, bellesa, armonia i elegància extraordinàries.

La seva narració "Retaule de Pols", que ara, quasi amb quaranta anys de retard, ha estat editada, va obtenir el primer premi de prosa a la Novena Festa de Cultura Popular Pompeu Fabra, celebrada per Òmnium Cultural a Vic, l'any 1977. Més coses que ha fet: Traduit Borchert, Brecht i kafka de l'alemany, Quoist del francés i Rodari de l'italià. És també, biògraf de Prat de la Riba.

Amb en Ramon Cotrina i el seu inseperable company Josep Esteve, orgullosos de ser santjoanins practicants, varem bastir complicitats i una sincera amistat, quasi gremial, per culpa de les arts gràfiques. Estetes com eren, foren uns clients incondicionals que vaig afillar-me a l'estudi de disseny gràfic. Estaven absolutament orgullosos de la seva doble militància: santjoanins i activistes culturals, mestres de la paraula i l'Esteve dibuixant ocasional excepcional. Això ens va portar a col·laborar en molts projectes, incondicionalment, desinteressadament, durant molt anys... potser des d'aquells dies que iniciaven l'ofici de poeta. Quan estaven cicloestilant l’antologia dels set poetes Estudiants de Vic juntament amb Josep Maria Riubrogent, Josep Grau, Josep Junyent, Segimon Serrallonga i Antoni Pous amb el pròleg de Carles Riba i que el superiors del seminari varen prohibir per por de que l'escurçó del catalanisme niués al seminari. Va ser un inici brillant, combatiu i espectacular en la trajectòria d'aquells joves escriptors. Una lliçó de valentia i fidelitat a Catalunya. Aquesta mateixa fidelitat cap a la seva gent de Sant Joan. La Vila ho ha volgut recordar per sempre en el bell claustre renaixentista, reproducció exacta de l'Anunciació de Fra Angèlic, amb un bust d'homenatge. Cada dia, quant els nois entrin a l'institut-escola podran pendre exemple com cal estimar les persones, la llengua i la Pàtria.


Aquesta petita col·lecció de fotos és un reportatge de la realització del monument. Desde la maqueta fins a la implantació. La pedra és de la pedrera de Can Camps al peu de la Serra Cavallera, treballada i polida per Roc Wall by Rustey. El tall d'acer corten i la implantació ha estat obra de Serralleria Llamas. El disseny del conjunt vaig fer-lo amb l'assessoria d'en Ramon Vila i en Francesc Fajula.










3 comentaris:

  1. Estic emocionat per la feina que has fet.Tant el bust com el text que respira sanjoanisme-amical.

    ResponElimina
  2. Com que no entenc com funciona aquest estri,m'adono que no he entès si és l'Enric o jo qui ha fet el comentari.És d'en Jordi Sarrate des de Centelles cap a Sant Joan.

    ResponElimina
  3. Felicitats Jordi, molt bona feina, impecable.
    Una abraçada.

    ResponElimina