 |
Apunt
del mostrador de la sala d'estudi i
fotografia de la mateixa. Anscari Mundó
i
Ramon Tuneu davant la Bíblia, manuscrit
Vat Lat 5. Carnet d'accés.
|
Quadres d’eminències cardenalícies del renaixement a les
parets, pot ser protagonistes de confabulacions i escàndols de fa segles, ens
observen i són testimonis de la nostra conversa amb el cardenal bibliotecari
Jorge Mejia. Sobre la taula uns talonaris de xecs de l’IOR. L’entrevista es fa al
despatx de vivenda sobre mateix de la biblioteca. El cardenal fa una
demostració dels seus coneixements sobre bíblies medievals. Anscari Mundó, reconegut
i prestigiós especialista internacional sobre manuscrits medievals, no sap com
reaccionar davant aquest exàmen, o més ben dit, interrogatori. Amb una falta de
coneixement absoluta, el cardenal bibliotecari dona el tractament d’abat al
rector de Ripoll. Això distendeix la reunió i provoca una franques rialles i
bromes. Sóc un convidat de pedra. Això em permet observar i no perdre’m cap
detall. Els mals entesos s’han esfumat. El bibliotecari havia parlat amb el
cardenal Sistachs i ja tenia informació fiable sobre el nostre projecte. L’editor
interessat per l’edició era Muleiro. Breument i amb molta cordialitat s’arriba
a l’acord de coedició amb la Biblioteca Vaticana. Al llibre de gran format de
les reproduccions gràfiques a mida natural de la Biblia acompanyarà un exemplar
que formarà part de la col·lecció de la BV “Texti i studi”. La Biblioteca
Vaticana demana una certa quantitat d'exemplars.El n.1 serà pel Sant Pare S’ens
facilitarà un plec de condicions que posteriorment analitzarem i serà signat. A
partir d’aquest moment vàrem tenir totes les facilitats per treballar.
L’entrada a les sales d’estudi és un complicat seguit de
mesures de seguretat. Al carnet d’entrada acompanya el reglament intern de la
Biblioteca que especifica les gestions i mecanismes d’accès:
Molt resumit: Control d’entrada a la porteria. Lliurament
de les identificacions personals. Retirar la clau numerada d’una taquilla on dipositar
tots els objectes de carrer. Lliurament de la clau a l’entrada de les sales d'estudi
dels Manuscrits. Complimentar l’ìmprès de petició amb les referències del
manuscrit. Més tard ens serà lliurat al mostrador pel bibliotecari. Per sortir
de la biblioteca cal fer un ritual a l’inversa.
El manuscrit Vat Lat 5 és un llibre en pergamí voluminós
i pesat. Va estar enquadernat al XVII pel papa Barberini. El seu escut amb
l’avella està gravat a la portada. El porten amb un carret, una guants blancs i
un punt de fusta de cedre. Vaig sentir una gran emoció, Segurament com un músic
davant un Stradivarius. Vaig mesurar, revisar i prendre notes amb l’estudi d’en
Mundó al davant i proposar la reproducció d’alguns folis dibuixats parcialment amb
caplletres de menor tamany, no historiades però d’interès formal. Tres dies de
treball a la biblioteca que temps després vaig repetir amb les proves de
gravador per comprovar la fidelitat i marcar les correccions de color.
La Biblia va haver de superar més entrebancs: La mort del
rector de Ripoll, impulsor i ànima del projecte. La sorpresa d’un compte
bancari que havia obert a favor de l’edició de la Biblia. Un editor amb el
projecte d'enriquir-se, incompetent i vanitós però incapaç de tirar endavant
l'edició que va obligar a pagar una quantitat de diners absolutament
desmesurada per un treball i proves mal fetes, per recuperar els slides
originals. Les negociacions amb el bisbat i la família... Finalment el bisbat
de Vic va agafar el relleu com a editor.
L’edició va estar presentada a Barcelona, al Palau de la
Generalitat pel president, monsenyor Rafaele Farina, el bisbe de Vic i Anscari
Mundó. L’acte es repetí al monestir de Ripoll i a la sala de la cúria del
Bisbat de Vic.
