La Casa Ricart de Vic

La Casa Ricart, està al xamfrà que comunica el carrer de Santa Maria amb la Rambla del Bisbat. Fou construïda a cavall dels segles XIX i XX. És una baluerna enorme i austera edificada per l'empresari tèxtil vigatà Miquel Ricart.

Mal acostumats com estem a les entrades modernistes, riques i exhuberants de l'eixample barceloní, l'accés, gairebé despullat de decoració sembla un casalot medieval. Només unes petites sanefes i una làmpada de ferro adornen la gran caixa. No obstant, les cotxeres foren possiblement el primer garatge vigatà a albergar un automòbil. La sala principal és enorme. La llar de foc, pintada amb to color verdós, d'una certa rudesa, té aparença de cartró pedra. La decoració sense relleus, talles ni metal·listeria no pot comparar-se, ni de lluny, al refinament del modernisme. Més aviat sembla la seva versió més aspra. És d'una austeritat total. Tan sols pels frisos pintats a parets i sostre i una làmpada de molta elegància es pot identificar l'època.

Segurament, però, que amb mobles, quadres, catifes i cortinatges era un conjunt que impressionava. Cal pensar que com a alcalde de Vic, Ricart rebé en aquesta estança al bisbe Torras i Bages o personatges rellevants del Vic de l'època, a més d'empresaris i personalitats polítiques que buscaven la seva influència. Ricart, a més d'empresari tèxtil, fou soci capitalista de la fàbrica d'automòbils Hispano Suiza i entrà amb la firma Ricart i Cia. al negoci de la banca, fet que el convertí en una de les persones adinerades més influents de la ciutat.

Uns finestrals donen al jardí en el qual hi ha les dues glorietes que, amb tota seguretat, personalitzen la casa exteriorment. En un angle en destaca la capella, també d’estil modernista. La sala principal ha estat restaurada fa poc i encara no hi ha mobiliari. Tota despullada, és d'unes dimensions desproporcionades, inhòspita i freda. Molt a to amb el dia plujós de tardor que ha estat dibuixada pels USK d'Osona.

Port de Roses. La barca de Caront

Una barca de pesca és com un magatzem d'andròmines tan extraordinària que se'm fa difícil destriar el seu us. Boies, banderes, plàstics, caixes... tot de materials reciclats, més aviat arreplegats de les escombraries. Segur que la muntanya de desferres serveixen per alguna cosa. Pel diletant, però, és un impacte visual considerable i alhora desconcertant: Ben mirat, com una espècie de barca de Caront coronada per tendals, garlandes i banderes.

La petita barca de pesca acabada d'amarrar. El pescador encara feineja. La Mercedes es ven. El seu abandó fa pensar en un deteriorament progressiu del negoci. Ha durat segles però la pesca entesa com una activitat personal i associada a un coneixement de la mar i les arts de pesca molt profund, s'esmuny de les mans. És el que hi ha.

Claustre del Monestir de Sant Joan de les Abadesses

El claustre major del monestir, d’estil gòtic català, va ser construït a partir de l’any 1448 per encàrrec de l’abat Pere de Montcorb. Va substituir-ne un, d’estil romànic, que havia quedat malmès a causa d’un terratrèmol esdevingut vint anys abans.

La seva forma trapezoïdal és motivada per la necessària adaptació a les dependències monàstiques situades al seu voltant. 

És una construcció simple, formada per ampits, columnes de pedra nummulítica de Girona, capitells i arcs, elements tots ells idèntics, que aguanten un embigat de fusta damunt el qual s’hi disposa la coberta.

A l'angle nord es conserven unes arcades romàniques de l'antiga Sala Capitular del monestir. Una interessant contraposició d'estil romànic i gòtic.

Té les característiques pròpies d’altres construccions catalanes de l’època i és de nobles i esveltes proporcions.

Bany a Pals. Crònica

El socorrista passa volant amb el seus estris. Els jubilats suquen els peus al mar per retornar d'immediat al sillonet. Recorregut de senyores amb pamela xiuxejant confidències. Passen viatgers amb motxilles i sabates penjades en direcció qui sap a on. De tant en tant una deessa sortida com d'un fresc cretenc et deixa embadalit.

La senyora ros platejat, arrogant i autoritària, clienta francesa de l'hotel, indica al cambrer la situació i orientació exacte de les pesades gandules que ha carretejat per mitja platja. Tot seguit arriba el marit, vell i encarcarat a prendre possessió de la treballada possessió. Després es fan servir un refresc, per ells i els nets, amb una indignació generalitzada.

Han arribat l'Albaro, la Carla, en Felipe amb tota una colla de nens mal criats. Anuncien que ara bajan els Aguirres  (Si arriba l'Esperança em moro!). Banyadors a la última, ulleres brillants de coloraines, tovallola de Accionista del Santander. La nombrosa tertúlia s'anima i entre els grans, els nanos i el gos envaeixen els veïns que els miren malament.

El Sol no té pietat amb uns anglesos acabats d'arribar que ja comencen a agafar coloret i demà estaran com cuits a la brasa de Can Padrès. Han desplegat tota la col·lecció de gadgets de plàstic per un infant blanc com la mantega, que protegeixen sota el para-sol acabat d'estrenar.

Fa tramuntaneta. Els paddel surf remen i remen incansablement i els surfers ballen sense defallir. El veí, expert en navegar, l'hi ha costat, però ha entrat el catamarà a l'aigua i ara fuig a tota velocitat.

Coco rico de la Habana, el senyor dels cocos, talment com una aparició, crida l'atenció dels més petits que si acosten. La mateixa roba, galleda, trompeta, bromes, tot exactament igual com fa anys i panys. Realment, és l'únic que es conserva igual!

La calma i benestar de primera hora ha deixat pas a una calda i tragí atabaladors. És hora de plegar el meu para-sol, sillonet, llibreta i colors i correr a fer una dutxa i buscar la fresca del pati.

Mercat de palafrugell

El mercat de Palafrugell no està concentrat en una plaça com és costum. Va des de la plaça Nova fins el carrer dels Valls. El carrer de Pi i Margall cada dia es a vessar de pagesos i parades. Presideix el mercat cobert, edifici modernista de totxana, coronada per un escut de la vila acompanyat d'uns corns de l'abundància. A tocar, el mercat del peix, construcció  moderna amb escultura i tot. La gentada de compradors i badocs es mou entre les parades de tota la vida que deixen bars, galeria i botigues en segona fila. L'antiga Impremta Ribas, amb la persiana baixada temps ha, és testimoni de la prosperitat i antiga esplendor modernista. El mercat és un bé de déu de queviures del país, de l'hort i del mar, d'una qualitat remarcable, un regal extraordinari per la cuina i la taula. Al darrera, el campanar s'ho mira indiferent. Els diumenges s'amplia l'oferta amb roba i objectes. S'allargassa, passa el carrer de Begur i, com un congost, s'esmuny costa amunt fins al carrer del Suro. Una riuada de gent de la vila, estiuejants i immigrants que hi posen una nota de color, comparteixen compres, aturades, empentes i entrebancs. Va ser un plaer dibuixar-ho junt amb els companys sketchers de Palafrugell.

Ultramort. Trobada d'Urbansketchers de Catalunya

Ultramort està situat dalt d'un monticle coronat per l'església. El campanar vigila la vall de conreus, potser els antics aiguamolls. Poble de pas que sempre veiem al passar a tocar la carretera però mai ens hi aturem. Potser per això, encara és lliure de comerços, quincalles, menjars artesans i urbanites badocs. Cases, carrers i places semblen esperar el negoci que el convertirà en un pessebre medieval igual que els pobles veïns. La baluerna on visqué Gil de Biedma s'exhibeix, altiva, com a exemple. Silenci i tranquil·litat de migdia. S'intueix la rutina de temps passats als poblets de l'Empordanet. Alguns casalots, conserven encara les servituds i usos de l'agricultura. Eixides, eres, corts, reixes, estris, encara disposats a servir, aparentment abandonats, semblen esperar una mirada atenta que els valori i en deixi testimoni. Dibuixants de tot Catalunya es mouen d'un lloc a l'altre amb una certa parsimònia. Un vehicle de venda ambulant de peix, aparca just davant el paisatge i et torna a la realitat. Una inoportuna regada des d'una balconada de gust sospitós que ens aixopluga de l'angoixant soleiada, fa que especulacions i dibuix donin fi precipitadament. Allò que temps ha, en deien acabar com el rosari de l'aurora.

Dibuix al jardí de l'Ateneu Barcelonès

El diumenge passat, 5 de juny, al jardí romàntic de l'Ateneu Barcelonès i col·laborant amb el Cercle Artístic de Sant Lluc, es portà a terme una sessió de dibuix al natural al jardí romàntic. Una invitació a treballar durant unes hores davant tres models que anaven canviant de posa cada cinc minuts. Un entorn molt agradable però no habitual. Bona assistència de dibuixants. Un silenci que convidava a concentrar-se i treballar. Els models, bons profesionals, en especial la Júlia, sensible, amb una presència escènica notable, un domini perfecte del cos i una generositat extraordinària. Va ser un plaer tornar a tenir una model així. Heus aquí el reportatge de la meva carpeta.