dijous, 27 de desembre de 2012

28 d’agost de1965. Primer recital de la nova cançó catalana a Sant Joan de les Abadesses.




Varem organitzar-lo un grup de joves que estudiàvem i treballàvem a Barcelona. Havíem assistit a uns recitals al Romea. Passàvem els caps de setmana a la vila. Recordo, sobre tot, en Ramon Poch amb una energia juvenil i una il·lusió desbordant, plegats vàrem anar a visitar i signar els contractes amb Martí Llauradó, que feia de representant dels Setze Jutges. El cap de cartell era Raimon. Una setmana abans vàrem saber que no tenia permís militar. Teníem consciència que era un risc al qual estàvem exposats. Estava anunciat i les entrades, a un preu molt elevat i mai vist, venudes. El relleu va ser Guillem d’Efak després de refusar un xicot que acabava de començar, un tal Joan Manuel Serrat. No sé amb que comptàvem si haguéssim perdut calés! Era la primera vegada que s’organitzava un recital de cançó. Aires nous. La primera manifestació catalanista que va partir d’una nova generació. En el moment del recital preparats per rebre la visita de la policia. Expectants per saber la sintonia del públic amb la nostra proposta. Tot va anar bé, un èxit clamorós. No va pas ser correcte per tothom. Heus aquí, pocs dies després, el 19 de setembre, en reunió de junta, referent al Festival de la nova cançó catalana, el tresorer de l’Associació Catòlica de Pares de Família (A.C.P.F.) la propietat del teatre on es va realitzar el concert: “da cuenta de los errores que han incurrido un grupo de jóvenes que organizaron el Festival de la Juventud y se acuerda que para funciones futuras se tomen las medidas oportunas para que no se repitan dichos errores. También el presidente promete que darà las oportunas recomendaciones y orientaciones a dichos jóvenes” 
En definitiva: Sembla que estàvem molt equivocats i era necessàri adoctrinar-nos. Ara ho volen tornar a fer des de més lluny!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada