dissabte, 17 de desembre de 2011

Llimones


Ahir vaig ser a Pals. La casa ha perdut la lluminositat de l’estiu. Aquella caloreta de juliol i agost. L’escalf de la nostra presencia que a les hores és molt intensa i ara només testimonial. Com d’agutzil per comprovar que no ha passat cap desastre. La parra ha perdut les fulles, el sol és baix i li costa d’entrar. El terra ha agafat un to verdós, com de florit. Ha fet una tardor molt càlida, la gespa és verda i la gran mata de margarides està, encara, tota florida, com presumint davant un fred que segur arribarà. El llimoner està farcit de llimones. Grans, oloroses. Vaig collir-ne un bon pilot. Ara les compartirem amb els amics. Estem enamorats dels seu olor, que se sent tros enllà... gintònics... migdiades tombats a l’hamaca, llargues xerrades a sota els ceps... un arròs negre... sípia a la bruta, projectes d’excursions amb la barca. El seu olor ens retornarà un xic aquesta vida regalada i ens ajudarà a esperar pacientment el bon temps.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada