El
socorrista passa volant amb el seus estris. Els jubilats suquen els peus al mar
per retornar d'immediat al sillonet. Recorregut de senyores amb pamela xiuxejant
confidències. Passen viatgers amb motxilles i sabates penjades en direcció qui
sap a on. De tant en tant una deessa sortida com d'un fresc cretenc et deixa
embadalit.
La
senyora ros platejat, arrogant i autoritària, clienta francesa de l'hotel, indica
al cambrer la situació i orientació exacte de les pesades gandules que ha
carretejat per mitja platja. Tot seguit arriba el marit, vell i encarcarat a
prendre possessió de la treballada possessió. Després es fan servir un refresc,
per ells i els nets, amb una indignació generalitzada.
El
Sol no té pietat amb uns anglesos acabats d'arribar que ja comencen a agafar
coloret i demà estaran com cuits a la brasa de Can Padrès. Han desplegat tota
la col·lecció de gadgets de plàstic per un infant blanc com la mantega, que
protegeixen sota el para-sol acabat d'estrenar.
Fa
tramuntaneta. Els paddel surf remen i remen incansablement i els surfers ballen
sense defallir. El veí, expert en navegar, l'hi ha costat, però ha entrat el
catamarà a l'aigua i ara fuig a tota velocitat.
Coco rico de la Habana, el senyor
dels cocos, talment com una aparició, crida l'atenció dels més petits que si
acosten. La mateixa roba, galleda, trompeta, bromes, tot exactament igual com
fa anys i panys. Realment, és l'únic que es conserva igual!
La
calma i benestar de primera hora ha deixat pas a una calda i tragí atabaladors.
És hora de plegar el meu para-sol, sillonet, llibreta i colors i correr a fer
una dutxa i buscar la fresca del pati.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada