Sentir el batec de Figueres

"Amigos" de Ripoll / Urban Sketching

Encara resonen els xerrics dels carros i carretes, algun bram dels matxos i el remugar dels bous. Renecs dels traginers imposen ordre i marquen les arribades i sortides a la porta del Amics que es constant tot lo dia. La fonda és a la carretera de Vallfogona, quasi a la sortida de Ripoll, a l'antic camí ral direcció Olot. L'olla del brou, des de la matinada, bull sense parar. Les cassoles fan la xup xup. Corre el 1924. Aquest any s'han traslladat a prop de l'estació de tren i ja han pagat contribució a l'ajuntament, Temps ha, però, que és una taverna i abaceria. També venen ultramarins, oli i vi a granel. Els Amics és testimoni de la dictadura de Primo de Rivera, de les restriccions del catalanisme a Ripoll. Encara passarà una altre dictadura, més ferotge i llarga que els obliga a canviar el nom. Viurà una altre etapa amb la mare i l'impuls i energia de les germanes Rubio. Assedegaran els joves de tot el Ripollès que freqüenten el Marabú a ballar. Berenars, sopars i ressopons. Fins altes hores de la nit. Aquí es comenten les manyagues consentides, fracassos amorosos i les intencions de matrimoni. Un mossèn viu al primer pis. A trenc d'alba la Lola ja cuina els peus de porc, cap i pota, estofat... Males veus deien que només dormia una estona a la cuina. Ara viu una nova etapa, en Joan i la Marina, que a més són els meus fills, fa més d'un any, que regenten el negoci. Ell és molt bon cuiner, ella una excel·lent venedora i s'ocupa de la sala. Són conscients que són hereus, quasi, d'una institució i són fidels a l'esperit dels personatges ripollesos més populars que han estat clients de la casa. Els han posat a les parets, perquè siguin testimonis de que als Amigos es continua oferint els plats de sempre. Ara amb noves formes i adaptats als gustos i costums amb les que ens trobem a gust. Els Amigos és el lloc on esmorzo des de fa anys. Sempre a la mateixa taula des de la que he fet aquest dibuix.

Biblioteca Vaticana 2

Apunt del mostrador de la sala d'estudi i

fotografia de la mateixa. Anscari Mundó

i Ramon Tuneu davant la Bíblia, manuscrit

Vat Lat 5. Carnet d'accés.

Quadres d’eminències cardenalícies del renaixement a les parets, pot ser protagonistes de confabulacions i escàndols de fa segles, ens observen i són testimonis de la nostra conversa amb el cardenal bibliotecari Jorge Mejia. Sobre la taula uns talonaris de xecs de l’IOR. L’entrevista es fa al despatx de vivenda sobre mateix de la biblioteca. El cardenal fa una demostració dels seus coneixements sobre bíblies medievals. Anscari Mundó, reconegut i prestigiós especialista internacional sobre manuscrits medievals, no sap com reaccionar davant aquest exàmen, o més ben dit, interrogatori. Amb una falta de coneixement absoluta, el cardenal bibliotecari dona el tractament d’abat al rector de Ripoll. Això distendeix la reunió i provoca una franques rialles i bromes. Sóc un convidat de pedra. Això em permet observar i no perdre’m cap detall. Els mals entesos s’han esfumat. El bibliotecari havia parlat amb el cardenal Sistachs i ja tenia informació fiable sobre el nostre projecte. L’editor interessat per l’edició era Muleiro. Breument i amb molta cordialitat s’arriba a l’acord de coedició amb la Biblioteca Vaticana. Al llibre de gran format de les reproduccions gràfiques a mida natural de la Biblia acompanyarà un exemplar que formarà part de la col·lecció de la BV “Texti i studi”. La Biblioteca Vaticana demana una certa quantitat d'exemplars.El n.1 serà pel Sant Pare S’ens facilitarà un plec de condicions que posteriorment analitzarem i serà signat. A partir d’aquest moment vàrem tenir totes les facilitats per treballar.

L’entrada a les sales d’estudi és un complicat seguit de mesures de seguretat. Al carnet d’entrada acompanya el reglament intern de la Biblioteca que especifica les gestions i mecanismes d’accès:

Molt resumit: Control d’entrada a la porteria. Lliurament de les identificacions personals. Retirar la clau numerada d’una taquilla on dipositar tots els objectes de carrer. Lliurament de la clau a l’entrada de les sales d'estudi dels Manuscrits. Complimentar l’ìmprès de petició amb les referències del manuscrit. Més tard ens serà lliurat al mostrador pel bibliotecari. Per sortir de la biblioteca cal fer un ritual a l’inversa.

El manuscrit Vat Lat 5 és un llibre en pergamí voluminós i pesat. Va estar enquadernat al XVII pel papa Barberini. El seu escut amb l’avella està gravat a la portada. El porten amb un carret, una guants blancs i un punt de fusta de cedre. Vaig sentir una gran emoció, Segurament com un músic davant un Stradivarius. Vaig mesurar, revisar i prendre notes amb l’estudi d’en Mundó al davant i proposar la reproducció d’alguns folis dibuixats parcialment amb caplletres de menor tamany, no historiades però d’interès formal. Tres dies de treball a la biblioteca que temps després vaig repetir amb les proves de gravador per comprovar la fidelitat i marcar les correccions de color.

La Biblia va haver de superar més entrebancs: La mort del rector de Ripoll, impulsor i ànima del projecte. La sorpresa d’un compte bancari que havia obert a favor de l’edició de la Biblia. Un editor amb el projecte d'enriquir-se, incompetent i vanitós però incapaç de tirar endavant l'edició que va obligar a pagar una quantitat de diners absolutament desmesurada per un treball i proves mal fetes, per recuperar els slides originals. Les negociacions amb el bisbat i la família... Finalment el bisbat de Vic va agafar el relleu com a editor.

L’edició va estar presentada a Barcelona, al Palau de la Generalitat pel president, monsenyor Rafaele Farina, el bisbe de Vic i Anscari Mundó. L’acte es repetí al monestir de Ripoll i a la sala de la cúria del Bisbat de Vic.