dijous, 2 de juliol del 2015

Portlligat. Àpat

La llum de tarda cau mandrosa a Portlligat. La mar està podrida. Els darrers turistes baden i fan fotos. Al capdavall del moll l'Isca, fa endreça i amarra la barca, en Fredo ja té les brases a punt i en Rafel, mestre de cerimònies incansable, tragina una caixa de sardines. Són amics i pescadors mediàtics, avui mateix s'ha  gravat un reportatge d'una televisió i han fet un suquet que ara serveix d'aperitiu. En Quelet tira al volantí i treu un llobarro de més de tres quilos.


Han portat de casa sardines en escabetx i anxoves adobades de l'Elàdia. La Sílvia i el Nen no tenen cap consideració amb els tomàquets montserrat i la ceba de Figueres. La cullera s'aguanta dreta a l'espès allioli fet amb dues cabeces d'alls. Els pescadors aporten la organització, marquen el temps i tenen la paraula. Utilitzen l'article salat amb naturalitat, les a del present del verb es converteix en i. En Rafel ja "porti" les cloïsses amb salsa a sa taula. Ens en llapem els dits. El capvespre a la badia ofereix un escenari extraordinari amb l'illa de Portlligat i Sa Farnera de fons. Un estat de pau i una reculada en el temps. La nit i el sopar avancen. S'acaba cantant entre bromes i rialles.



A l'esquena, una mica lluny, darrera els vidres, sembla que Gala mira encuriosida i desconfiada els intrusos. Si despertem el "geni il·luminat" ens enviarà, per tal d'aviar els indesitjables, la majordoma malcarada a escridassar-nos com un gos. Mentre tant, gaudim d'un entorn i una companyia privilegiada.


divendres, 17 d’abril del 2015

Llibres a la Llibertad per Sant Jordi


Formigueig de gent. Els llibreters aconsellen als clients. Alguns ja saben el que volen. Les parelles han comprat o compraran la rosa. Altres, fidels als records i la tradició, també. Sobre Girona engalanada plana la primavera i l'olor dels temps de flors amb. El llibre és cultura i també és llibertat. Enlloc un marc tan adient com la Rambla de la Llibertat Gironina. 

dilluns, 9 de març del 2015

Girona m'enamora

Trobada de Urban Sketchers de Girona i Vic



El cul de la lleona és parada obligada pels turistes que s'ho miren amb incredulitat. Alguns visitants besen la pedra amb fe, a vegades amb un somriure. Identificació col·lectiva i orgull, encara que escatològic, pels gironins.




La pujada de Sant Feliu era l'entrada de la ciutat vella, encara conserva algunes botigues. És espai de trànsit que ve de Ballesteries i camí a la zona històrica. La reconversió urbanística l'han convertit en descans visual i recer que convida a la trobada i conversa.


Les façanes de l'Onyar, una de les primeres rehabilitacions de barris populars i exemple d'actuació dels nous ajuntaments democràtics. Ha esdevingut un símbol i una postal emblemàtica gironina. El Tamboret de la Reina és un balcó privilegiat.



El Palau del General, l'Ajuntament, la Cúria, el Teatre Municipal. Tot reunit en aquesta petita plaça porxada. Acull totes les celebracions emblemàtiques. El dibuixant és testimoni i cronista en directe, d'una manifestació stop desnonaments vigilada a prop per la policia.


diumenge, 1 de març del 2015

La casa d'Arístides Maillol / Banyuls de la Marenda



"Aquestes idees arcaiques, gregues, foren la gran novetat que Maillol aportà en el corrent de l'escultura moderna. El que s'ha d'estimar dels antics no és pas la seva antigor; és la seva permanent, renovada novetat, que deuen a la naturalesa i a la raó, que en la naturalesa descobreixen." 

          Josep Pla. «Arístides Maillol, escultor» dins Homenots, 3a sèrie. OC XXI, 19


L'artista i la model reposen junts per sempre en l'escenari d'apassionades sessions per trobar la bellesa, la perfecció de les formes, sublimar la figura humana... L'artista d'aspecte venerable i Dina, la jove russa de 15 anys que et presentà Renoir, han esdevingut una relació simbòlica, sers immortals, com Déus sense edat. Els acompanyen les mateixes vinyes centenàries, la llum, l'olor de mar, les tramuntanades, el ramat de cabres i el pastor que ha sobreviscut al turisme. Encara semblen vives les acalorades discussions amb Matisse i Derain, que sojornen a Cotlliure. La comprensió immensa de Clotilde, la teva dona, que ja ha parat la taula per dinar...

De tornada a Banyuls, en aquest tarda quasi primaveral de finals de febrer, la veïna, velleta i arrugada, amb barret i cistellet, cull flors d'un rostoll per portar-vos un ram d'homenatge.