dimarts, 6 de novembre del 2018

L'hostal del Sol




Pel coll de Santigosa hi passava en direcció a Olot l'antic camí ral. Ara hi passa una carretera plena de revolts. Tenia un gran trànsit cap a Girona. Esdevingué un escenari famós de carreres de bicicletes, ral·lis i trials. Noves vies de comunicació l'han condemnat a l'ostracisme. Entre faigs i pinedes, xais i vaques que pasturen,la carretera s'enfila fins el pi de la collada, un dels punts emblemàtics, fita de cicloturistes i un paradís per als boletaires. Fins al pont del Planàs o la creu dels afusellats és una caminada sovintejada per molts vilatans. Just deixar la vila de Sant Joan hi ha l'Hostal del Sol. Ara, tancat i barrat, sento, en passar-hi, una certa nostàlgia d'en Ton i del senyor Planas amb el seu barret, cosins, que feien tertúlia asseguts al pedrís, i d'en Joan que trastejava a l'hort, i d'en Pere sempre jugant a pilota, i de les gallines que es movien en llibertat al mig de la carretera. A la cuina, l'Enriqueta conspirava amb la Rosa de ca la Reina de trifulgues de família. La Soledad de can Ramon de la Pera passava amunt i avall, rutinàriament cada matí, a cavall de la burra amb els sarrons plens de lleteres. A vegades se li feia tard i tornava a plena nit... i en Fontfreda, i els de can Mau, i els de les Feixes, i els del Colomer... L'autocar de la Teisa, que en Descals, impertorbable, menava, ple de gent fins i tot al sostre, amb les maletes i paquets, xericava amargament als canvis de marxa. 


M'haureu de perdonar però he intentat dibuixar-ho. Molts matins quan hi passo amb bicicleta fent la meva recuperació ho recordo i m'hi recreo.




dimecres, 28 de febrer del 2018

Ribesaltes. Èxode. Holocaust. Memòria


El Camp de Ribesaltes, fou construït el 1935. Estava format per 150 grans barraques que servien d'habitacle. Van ser-hi internades famílies separant els seus membres: homes, dones i nens. D'una capacitat de 18.000 persones, el camp va arribar a acollir 21.000 detinguts: espanyols, gitanos, indigents, opositors polítics i enemics, també15.000 refugiats catalans. 


Durant el règim de Vichy fou camp d'instrucció de les tropes de la wehrmacht i alhora reuní 1.700 jueus detinguts a la zona lliure en espera de trànsit cap a Drancy. Entre 1962 i 1964, que va tancar, van passar pel camp prop de 22.000 presoners, d'ells, 8000 harkis durant la guerra d'Argèlia.


Mentre dibuixava, en una tarda freda de febrer, vaig tastar, amb l'ànima encongida i la fredor que m'anava amarant, un paisatge desolat de barracons pràcticament derruïts. Uns visitants escadussers amb la bandera republicana no em van distreure d'un entorn apocalíptic i del record del patiment sofert per tantes persones i que, com un rosec a la consciència, encara continua en altres llocs. Un silenci respectuós sobrevolava el camp, mentre es feia fosc, com si fos un homenatge a tanta gent que va perdre-ho tot, fins la vida.


M'havia informat i de casa portava apunts dibuixats. Aquest és el resultat: