Pel coll de Santigosa hi passava en direcció
a Olot l'antic camí ral. Ara hi passa una carretera plena de revolts. Tenia un gran
trànsit cap a Girona. Esdevingué un escenari famós de carreres de bicicletes, ral·lis
i trials. Noves vies de comunicació l'han condemnat a l'ostracisme. Entre faigs
i pinedes, xais i vaques que pasturen,la carretera s'enfila fins el pi de la
collada, un dels punts emblemàtics, fita de cicloturistes i un paradís per als boletaires.
Fins al pont del Planàs o la creu dels afusellats és una caminada sovintejada
per molts vilatans. Just deixar la vila de Sant Joan hi ha l'Hostal del Sol. Ara,
tancat i barrat, sento, en passar-hi, una certa nostàlgia d'en Ton i del senyor
Planas amb el seu barret, cosins, que feien tertúlia asseguts al pedrís, i d'en
Joan que trastejava a l'hort, i d'en Pere sempre jugant a pilota, i de les
gallines que es movien en llibertat al mig de la carretera. A la cuina,
l'Enriqueta conspirava amb la Rosa de ca la Reina de trifulgues de família. La
Soledad de can Ramon de la Pera passava amunt i avall, rutinàriament cada matí,
a cavall de la burra amb els sarrons plens de lleteres. A vegades se li feia
tard i tornava a plena nit... i en Fontfreda, i els de can Mau, i els de les
Feixes, i els del Colomer... L'autocar de la Teisa, que en Descals, impertorbable,
menava, ple de gent fins i tot al sostre, amb les maletes i paquets, xericava
amargament als canvis de marxa.
M'haureu de perdonar però he intentat dibuixar-ho. Molts matins quan hi passo amb bicicleta fent la meva recuperació ho recordo i m'hi recreo.
