El
mercat
de Palafrugell no està concentrat en una plaça com és costum. Va des de la
plaça Nova fins el carrer dels Valls. El carrer de Pi i Margall cada dia
es a vessar de pagesos i parades. Presideix el mercat cobert, edifici
modernista de totxana, coronada per un escut de la vila acompanyat d'uns corns
de l'abundància. A tocar, el mercat del peix, construcció moderna amb escultura i tot. La gentada de
compradors i badocs es mou entre les parades de tota la vida que deixen bars,
galeria i botigues en segona fila. L'antiga Impremta Ribas, amb la persiana
baixada temps ha, és testimoni de la prosperitat i antiga esplendor modernista.
El mercat és un bé de déu de queviures del país, de l'hort i del mar, d'una
qualitat remarcable, un regal extraordinari per la cuina i la taula. Al
darrera, el campanar s'ho mira indiferent. Els diumenges s'amplia l'oferta amb
roba i objectes. S'allargassa, passa el carrer de Begur i, com un congost,
s'esmuny costa amunt fins al carrer del Suro. Una riuada de gent de la vila,
estiuejants i immigrants que hi posen una nota de color, comparteixen compres, aturades,
empentes i entrebancs. Va ser un plaer dibuixar-ho junt amb els companys
sketchers de Palafrugell.
M’ha arribat el teu “Mercat de Palafrugell”, Jordi, i la veritat, no se que em complau més, si l’esbós, el traçat airós, amb la gracia franca dels teus dibuixos plaents, afables i curosos o la descripció narrativa que fas,coincident, literalment, amb la vivència i el record que personalment tinc arxivada d’aquells matins de diumenge,recorrent les parades amunt i avall. Es clar que ambdues visions surten del mateix estri de dibuixar i escriure i de l’estil elegant, entenedor i personalíssim Jordi Canyelles pel que no dissimularé admiració i reconeixement
ResponEliminano se perquè he escrit Canyelles, rectificaré, diré Canelles
ResponElimina