La
model és la musa que els artistes estimem i necessitem. Ens ofereix
generosament el cos. La seva nuesa és analitzada i copiada amb avidesa per estudiants
plens de somnis o artistes més o menys experimentats en busca de la bellesa.
Ens regala intimitat i sentiments. Ens ofereix, a més, la personalitat pròpia o
simulada, una interpretació quasi teatral o, vés a saber, un exercici com de
ballet. Un silenci absolut presideix les trobades, només se sent l'esgarip del
llapis fregant el paper. Com en una contesa a mort, sintetitzes, fixes proporcions i copses el moviment per, tot plegat, convertir-lo en una sola línia
que intenta caminar cap a la perfecció.
Per falta de concentració, deixadesa, poca habilitat o potser per haver-se llevat per la mala espona, a vegades, el cos esdevé un discurs sense sentit.
Aleshores, com un acte d'impotència, de menyspreu, de protesta o de ràbia, no ho
sabria dir, el calçat de la model, impassible al peu de la tarima, agafa un
protagonisme inesperat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada