Una barca de pesca és com un magatzem
d'andròmines tan extraordinària que se'm fa difícil destriar el seu us. Boies, banderes, plàstics, caixes... tot de materials
reciclats, més aviat arreplegats de les escombraries. Segur que la muntanya de
desferres serveixen per alguna cosa. Pel diletant, però, és un impacte visual considerable i alhora desconcertant: Ben mirat, com una espècie de barca de Caront coronada per tendals, garlandes i banderes.
La petita barca de pesca acabada d'amarrar. El
pescador encara feineja. La Mercedes es ven. El seu abandó fa pensar en un
deteriorament progressiu del negoci. Ha durat segles però la pesca entesa com
una activitat personal i associada a un coneixement de la mar i les arts de
pesca molt profund, s'esmuny de les mans. És el que hi ha.
Hosti, Jordi, que bé que ho fas. Sempre quedo espaterrat. Però que la barca sigui del camarada Caront acolloneix una mica, no?
ResponElimina