Portlligat. Àpat

La llum de tarda cau mandrosa a Portlligat. La mar està podrida. Els darrers turistes baden i fan fotos. Al capdavall del moll l'Isca, fa endreça i amarra la barca, en Fredo ja té les brases a punt i en Rafel, mestre de cerimònies incansable, tragina una caixa de sardines. Són amics i pescadors mediàtics, avui mateix s'ha  gravat un reportatge d'una televisió i han fet un suquet que ara serveix d'aperitiu. En Quelet tira al volantí i treu un llobarro de més de tres quilos.

Han portat de casa sardines en escabetx i anxoves adobades de l'Elàdia. La Sílvia i el Nen no tenen cap consideració amb els tomàquets montserrat i la ceba de Figueres. La cullera s'aguanta dreta a l'espès allioli fet amb dues cabeces d'alls. Els pescadors aporten la organització, marquen el temps i tenen la paraula. Utilitzen l'article salat amb naturalitat, les a del present del verb es converteix en i. En Rafel ja "porti" les cloïsses amb salsa a sa taula. Ens en llapem els dits. El capvespre a la badia ofereix un escenari extraordinari amb l'illa de Portlligat i Sa Farnera de fons. Un estat de pau i una reculada en el temps. La nit i el sopar avancen. S'acaba cantant entre bromes i rialles.

A l'esquena, una mica lluny, darrera els vidres, sembla que Gala mira encuriosida i desconfiada els intrusos. Si despertem el "geni il·luminat" ens enviarà, per tal d'aviar els indesitjables, la majordoma malcarada a escridassar-nos com un gos. Mentre tant, gaudim d'un entorn i una companyia privilegiada.