Bigas Luna

Jose: Tardor del 68, mitjanit,  avinguda Pau Casals. Feies l’interiorisme d’una botiga d’Alta Costura, jo havia fet la “marca” i al dia següent s'inaugurava. Al cap de pocs dies ens retrobàrem amb en Pere Pujol d’amfitrió. El teu professor a Elisaba. Paradoxalment procedíem d’un mateix negoci familiar: les arts gràfiques. Tu, com sempre, havies de ser especial. El teu pare tenia una impremta de cartells... de toros! És difícil de parlar de tu, avui que ets noticia a tots els mitjans. De la Penélope Cruz i Bardem als directors de diaris i crítics de cine. Coincideixo plenament amb ells amb els elogis a nivell humà, capacitat creativa, independència, radicalitat i gestió. Si que vull deixar testimoni, però, d’aquesta etapa que tots tenen més fosca perquè encara no et coneixien. Va ser productiva, enriquidora i d’una vitalitat extraordinaria. Vas muntar un dels negocis més emblemàtics de la ciutat, Gris: amb un estudi excepcional de disseny industrial i interiorisme amb en Carles Riart. Eres l’encantador de serps més extraordinari que he conegut . Vas “engalipar” a Cruyff i tot (que ja és dir!) recent arribat a Barcelona, i moblar la seva casa, després, està clar, d’un regateig de calers duríssim, que tots varem seguir entre bastidors. Sempre tenies iniciatives. Eres l’ànima i ens estiraves a tots. Pel teu compte vas presentar un objecte dissenyat en equip, als premis de disseny ADI/FAD i varem guanyar el Delta d’Or. Seria interminable explicar totes les anècdotes. Les relacions amb els veïns al barri de Galvany. Les festes, amb pianola inclosa, a casa la Marieta amb en Nando, en Brugalla i tanta gent. La casa que varem compartir en règim comunitari a Arenys. Els viatges. Els cursets d’anglès... Va ser una etapa d’anys. Et vull recordar, sobretot, com un extraordinari amic, generós, ocurrent i divertit. L’última vegada que varem estar plegats, estaves en un canvi d’etapa. No ho sabies ben bé. Tenies el projecte d’una exposició de taules voladores a la Sala Vinçon i realitzar uns gravats. Volies fer fotografia. Vas demanar-me que t’acompanyes a Casa Arpí a comprar-te una màquina. Imagina’t! Devia ser l’any 72. L’any 76 estrenaves “Tatuaje”!!! Després no ens varem veure més. Sempre m’havies apreciat i escoltat i voldria  donar-te un darrer consell: Al lloc que has anat emporta’t la Pentax . Em sembla que és una immensa càmara negra i t’anirà bé per tornar a fer fotografia analògica. Ah! i fes un “disdi” al jefe a veure si té sentit de l’humor i entén la conyeta! (Fotografia: Gris, 1971 / C. Muntaner-Madrazo de Barcelona).